Pla Cerdà

Pla original d'Ildefons Cerdà

Barcelona es un referent mundial en aspectes com cultura, gastronomia, història, esport....

Però també ho es en urbanisme, i això es gràcies a Ildefons Cerdà i al seu pla d'urbanisme per a la ciutat de Barcelona, que pretenia fer una ciutat organitzada i on fos còmode i sa viure-hi.

El Pla Cerdà va ser un pla de reforma i ampliació de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla en quadrat o escaquer (pla hipodàmic), amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. El va dissenyar l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona. L'eixample contemplat al pla es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions al haver estat considerada zona militar estratègica. Proposava una quadrícula contínua de illes d’edificis de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció dels edificis de 16 metres. La novetat en l'aplicació del pla hipodàmic consistia en què les illes dels edificis tenien xamfrans (tall de les cantonades dels quadrats de les illes de cases) de 45° per a permetre una millor visibilitat.

El desplegament del pla va durar quasi un segle. Al llarg de tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i l'especulació van desvirtuar finalment el pla Cerdà.

Resultat final a Barcelona del Pla Cerdà