dijous, 21 de juny del 2012

Introducció

Hola, som un grup de 3er d'ESO que estem fent un treball de crèdit de síntesi de final de curs que consisteix en fer una descoberta de diferents barris de Barcelona, que són l'Eixample, El Barri Gòtic, les Rambles i la Façana Marítima i Montjuïc.

El treball pretén ensenyar-nos els llocs culturals i històrics més coneguts i internacionals de Barcelona mentre fem una ruta que nosaltres mateixos hem dissenyat per no perdre'ns i fer-nos aprendre a treballar en grup al mateix temps que utilitzem les noves tecnologies i ens coordinem amb els companys.

En aquest blog explicarem tots els monuments, llocs d'interès i cultura, anècdotes i altres curiositats que hem passat en els quatre dies que han durat els recorreguts per Barcelona. Tota aquesta informació l'hem obtingut tant de pagines web, les oficials dels llocs que hem visitat com algunes pàgines de viquipèdia, com de molts guies turístics, veïns, i guardes de seguretat i policies que ens hem trobat durant els diferents recorreguts. També inclourem mapes de les rutes que hem fet com a suggeriment per a qualsevol turista que visiti el nostre blog i vulgui conèixer Barcelona. 

Finalment, donem les gràcies a qualsevol persona que visiti el nostre blog.

Glogster de Barcelona

Eixample - Introducció


El primer dia vam fer una ruta per l'eixample de Barcelona, i aquesta es la ruta que vam seguir:

L'eixample es la zona de Barcelona que es va començar a construïr durant el modernisme, a finals del segle XIX i principis del XX, es construïa la part  compresa entre els carrers Passeig de Gràcia, Diagonal, Gran Via i Passeig de Sant Joan, la seva superfície es de 1,05 km quadrats i el perímetre del trapezi que formen es de 4,2 km (aproximadament).

Però abans cal saber que era el modernisme; es un estil  arquitectònic que va néixer a l'Europa Occidental a finals del segle XIX i va durar fins a principis del segle XX que es caracteritza per la abundància de formes corbes i absència de rectes, per utilitzar molts motius d'origen natural per a la decoració, ja siguin vegetals, animals o inanimats i per utilitzar moltíssim les rajoles policromades  i el ferro forjat a més de tècniques com ara el trencadís. A Catalunya, va ser molt important perquè es va diferenciar molt del modernisme de la resta d'Europa gràcies a arquitectes com Antoni Gaudí, Domènech i Muntaner i Puig i Cadafalch.


Per això abans ens vam anar a fer una visita a la Fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues, més coneguda com la Rajoleta, per veure com feien les rajoles en aquella època. La fàbrica es va construir el 1858 i va passar totalment a mans de Pujol i Bausis el 1876. La fàbrica es va tancar el  1984 perquè va deixar de ser rentable. Arquitectes com Gaudí, Domènech i Muntaner o Puig i Cadafalch van fer fabricar moltes de les seves rajoles aquí.

Pla Cerdà

Pla original d'Ildefons Cerdà
Barcelona es un referent mundial en aspectes com cultura, gastronomia, història, esport....
Però també ho es en urbanisme, i això es gràcies a Ildefons Cerdà i al seu pla d'urbanisme per a la ciutat de Barcelona, que pretenia fer una ciutat organitzada i on fos còmode i sa viure-hi.

El Pla Cerdà va ser un pla de reforma i ampliació de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla en quadrat o escaquer (pla hipodàmic), amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. El va dissenyar l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona. L'eixample contemplat al pla es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions al haver estat considerada zona militar estratègica. Proposava una quadrícula contínua de illes d’edificis de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció dels edificis de 16 metres. La novetat en l'aplicació del pla hipodàmic consistia en què les illes dels edificis tenien xamfrans (tall de les cantonades dels quadrats de les illes de cases) de 45° per a permetre una millor visibilitat.

El desplegament del pla va durar quasi un segle. Al llarg de tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i l'especulació van desvirtuar finalment el pla Cerdà.
Resultat final a Barcelona del Pla Cerdà

Eixample: Illa de la Discòrdia


Comencem en l'illa de la discòrdia, és coneix així perque té tres edificis modernistes construits per tres arquitectes modernistes diferents casa Ametller (1898-1900), construïda per Josep Puig i Cadafalch, casa Batllo (1905-1907) construïda per Antoni Gaudí, casa Lleò i Morera (1902-1906) construïda per Lluís Domenech i Montaner.En aquestes façanes, la casa Batlló té trencadis de colors, la Ametller rajoles de tons acres i balcons de ferro forjat i la Lleò i Morera no té rajoles i té una gran balcó circular. En la casa Batlló hi ha un drac costa trobar-l’ho pero es troba a dalt de tot. També en la casa ametller es pot veure a Sant Jordi i a un heroi escanyant a un drac o una serp gegant.

També vam veure uns fanals que és troben per tot el Passeig de Gràcia.Vam agafar el carrer Consell de Cent cap Pau Claris, abans d’arribar al carrer Diputació vam trobar el passatge Permanyer en aquest passatge hi ha cases modernistes unifamiliars d’un pis amb jardí i soterrani amb bona decoració, despres de passar per el passatge vam arribar al carrer Roger de Lluria vam creuar-l’ha fins trobar un carreró que ens permetia visitar l’interior d’una illa de cases. On el mig i a una construcció anomenada Torre de les aigües que sercia per distribuir l’aigua per aquella zona, les persones riques compraven les cases a l’interior per estalbiar-se el soroll i a més tenien un jardí net fresc i tranquil.











Eixample: Església Gótica de la Concepció


L’església gòtica de la concepció, que abans és trobava a Santa Maria de Jonqueres va ser traslladada pedra a pedra entre els anys 1871 a 1878 al carrer d’Aragó per augmentar l’espai de la zona on es trobava. Tot i que el poble la volia destruir, l'ajuntament no va accedir i la va traslladar al lloc actual. L'església és d'estil románic-gótic construida al segle XIV amb un petit temple a l'interior. En aquesta església trobem restes d'altres esglésies de l'antiga zona de l'eixample les qual van ser enderrocades. Algunes restes han sigut traslladades com el campanari de l'església de Sant Miquel la qual va ser enderrocada.





Eixample: Sagrada Família

La sagrada Família:
A finals de 1883, es va encarregar a Gaudí el disseny i execució de les obres, treball que no va abandonar fins la mort, en 1926. Diversos arquitectes han continuat l’obra seguint l’idea original de Gaudí. L’edifici està situat en el centre de Barcelona, amb els anys s’ha convertit en un dels signes d’identitat més universals de la ciutat i del país. En les façanes de la Sagrada Família hi ha representada la vida de Jesús:
-Naixement: Neix Jesús.
-Gloria: Mor Jesús.
-Resurrecció: Jesús resucita.
Els actuals escultors de la Sagrada Família son:
-Jaume Busquets, Francesc Carulla, Manuel Cusachs, Ramón Cuello, Doménec Fita, Joan Flotats, Monserrat García Rius, Josep Llimona, Carles Mani, Llorenç Matamala, Joan Matamala, Joaquim Ros i Bofarull, Joan Seguranyes, Etsuro Sotoo, Josep Maria Subirachs, Nuria Tortras.  
Gaudí feia els càlculs d’estructures utilitzant sacs petits que feien de pesos i utilitzant fils per fer les parts d’estructura, calculant els pesos i el tipus de carrega que hauria de suportar cada element.



Eixample: La Pedrera




La casa Milà coneguda amb el nom despectiu La Pedrera va ser construïda per Antoni Gaudí, arquitecte famós per haver construït el parc Güell, la casa Batlló i haver començat la construcció de la Sagrada Família, la seva gran obra. Va morir al 1926 a causa de l’atropellament d’un tramvia. El seu estil es basava en pintures i formes de la natura. Actualment a La Pedrera es pot visitar el terrat, un apartament, l’exposició de Gaudí i exposicions temporals. La façana de la Pedrera destaca de les altres façanes modernistes per, no tenir simetria, per que és autoportant, és a dir, que no suporta cap pes i si es volgués la podrien treure sense problemes, per tenir motius florals i perquè la façana no te colors. Gaudí va evitar utilitzar formes geomètriques, no obstant en aquest edifici hi trobem diverses:


 La Estructura Interna de la Façana, formada per quadrats i rectangles.
Els Pilars, que aguanten el sostre, forma circular.
El Terra, decorat en algunes zones amb cercles i rectangles.

Dintre de la casa vam trobar la imatge d'una figura greco-romana en aquesta cas era Atena o Minerva la deessa de la guerra.


dimecres, 20 de juny del 2012

Barrio Gótico :font de canaletes-Portaferrissa















Fotografia del dios Marte

Comenzamos en la font de canaletes fuimos a la plaza cataluña y miramos alrededor , havia edificios oscuros i con poca decoración estabamos en el corazón de Barcelona arriba en un edificio vimos un dios que si no mirabas detenidamente no lo podias ver, ya que estaba muy arriba. Se trataba de Marte, se reconoce por tener la lanza y el escudo del dios de la guerra.
Ahora iremos al barrio gótico, un pequeño laberinto. Se llama gótico porque la mayoria de sus edificios son góticos, aunque en la plaza aún hay una estatua importante para observar,esta dedicada a Francesc Mácia un antiguo President de la Generalitat de Catalunya on esta escrit :"Francesc Macia i Lluss President de la generalitat de catalunya. Vilanova i la Geltrú 1854,Barcelona 1933". Ahora nos dirigimos al Hard Rock Café porque al lado hay una calle pequeña donde en el fondo a la izquierda hay una plaza que se llama Ramón Amadeu, un escultor de figuras de pesebre vivió entre los años 1745-1821, bajando unas escaleras delante esta el claustro de Santa Anna de estilo románico con partes góticas por debajo de un arco al lado del claustro saldremos por la calle Santa Anna, giramos a la derecha i después a la izquierda por la calle de Bertrellans donde habia siete farolas modernistas. Al acabar llegamos a la plaza de la villa de Madrid donde hay restos de una necropolis romana, Cogimos el passatge Duc de la Victoria en fondo fuimos a la derecha y después otra vez a la derecha. Ahora estabamos en el carrer de Portaferrissa, que se llama así por que era la calle que llevaba a la puerta de hierro de la ciudad de Barcelona i después caminamos por la calle en dirección a la Rambla.

Barri Gòtic C/Petritxol - Catedral de Barcelona

En la calle de petritxol nos encontramos con unos breves poemas escritos en baldosas pintadas como estos:
"Ací la mare de Déu ens diu que el temps passa cleu", "Admireu de sol a sol el carrer de Petritxol" o "Hi celebrava la gent el bateig i el casament". También hay nombres de ciudadanos ilustres que vivieron en esa calle, como el Señor Dalmau, Francesc Salvà o Joan Antoni.

Despues fuimos a la Plaza del Pi, que se llama así por los pinos que hay en ella y por la iglésia de Santa Maria del Pino, construída en el año  987, es de estilo gòtico y destaca su gran rosetón central. 

Entonces salimos de la plaza por el callejón de el Ave Maria, el nombre esta escrito en latín, que es la madre de lenguas románicas como el castellano, catalán, francés...                                                                   Después giramos por la calle de los baños nuevos, donde se encontraban los baños judios, donde estos iban a purificarse antes de entrar en la sinagoga. En la calle hay muchos comercios artesanales de aquellos que rara vez se encuentran en una ciudad moderna.
A continuación entramos en la calle del Callo, el barrio judío de la Barcelona medieval, en esta calle quedan restos de la antigua muralla de Barcelona, que se distingue por las piedras grandes, erosionadas y desiguales de que esta hecha.

En la calle de Sant Ramón el Call, nos encontramos con la pequeña puerta que da acceso a la sinagoga, pequeña, estrecha y una de las más antiguas de la Europa Occidental.
Seguimos andando por estrechas callejuelas hasta llegar a la plaza de Sant Felip Neri, cerrada estrecha y de forma pentagonal, en sus paredes destacan los agujeros hechos por las balas y la metralla lanzados durante la guerra civil. En esta plaza también hay las mismas farolas que en la calle Bertrellans, pero sin cristales y la tapa es ligeramente diferente.

Despues, en la plaza Garriga nos encontramos con un monumento en el que está grabada la siguiente inscripción:                                                              "El P. Juan Gallifa, Don Joaquín Pou, Don José Navarro, Don Juan Massana, Don Salvador Aulet, Don Pedro Castortras, Don Julián  Portet y Don Ramón Mas sacrificaron su vida por Dios, por la Patria y por el Rey. La Ciudad agradecida enaltece aqui perpetuamente su memória. 1929."



A continuación pasamos por la calle del Bisbe, dónde hay un puente gótico que conecta el Palacio de la Generalitat con la casa de los Canónigos (Representante de la Iglesia en Barcelona).








Pasada la calle del bisbe, nos encontramos con la Catedral de Barcelona, concretamente con la puerta de la Piedad, dónde se representa el momento en que bajan a Jesús de la Cruz.

Barrio Gótico: Casa dels Canonges





Al lado de la casa dels Canonges hay un templo romano, las columnas són del siglo I a.C, en este edificio está el centro excursionista de Catalunya. La placa que está en el el muro indica los 100 años del nacimiento de Joan Amades i Gelats.






Tambien está  el Ayuntamiento i el Palau de la Generalitat, la Generalitat se ocupaba de recaudar impuestos i mantener el ejercito, i el ayuntamiento mediante el Concell de Cent, dirigia la ciudad. Más tarde vemos el Palacio del Lugarteniente un lugarteniente es el representante de la corona española a las Cortes catalanas.







Si seguimos caminando llegaremos a la Plaza del Rei, esta plaza está rodeada por el Palacio del Tinell, Palacio del Lugarteniente, Capilla Santa Agata y la casa Panellas. En esa plaza es donde fue Colón al llegar de las Américas, donde le esperaban los reyes.

Deu Romà Mart

Barrio Gòtico: Cardo y Decumanus

Esta plaza es el cruce de los antiguos Cardo y Decumanus. No os asusteis si no los enontrais en el mapa, son nombres de las calles principales de las ciudades romanas. El Cardo, que era la calle más importante y iba de norte a sur, corresponde a las actuales calles de Llibreteria i carrer del Call, y el Decumanus a las calles de Bisbe y de la Ciutat. Aqui havia el Fórum de la antigua Barcino y su centro político hace dos mil años.

Barrio Gótico: Fossar de les Moreres


El Fossar de las Moreres es la tumba de las personas catalanas que murieron el 11 de Setiembre de 1714 protegiendo la ciudad de Barcelona, tras el tomo de la ciudad por las tropas españolas. En el muro que hay junto a la tumba hay escrito una memoria (Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traidor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Als martirs de 1714). Dentro de la plaza se encuentra un pebetero que se inauguro en el 2002 el cual no causo muy buena impresión. Cerca se encuentra la iglesia de Santa María del Mar la cual se construyo en el siglo XIV en la misma calle se encuentra una inscripción la cual dice: (Joan Salvat Papasseit (1894-1924) De mare gitana, d'obrera estirp i de lleial nació: de dignitat poeta. El poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll. Barcelona 1994).


Barrio Gótico: Palau de la Musica




El Palacio de la Música Catalana fue construido por el arquitecto modernista Domenec y Muntaner. Con diversas fachadas entre las cuales destaca en una de ellas un relieve con forma de árbol. Las fachadas se diferencian porque una de ellas es más moderna que la otra. Aparte se ha añadido un nuevo edificio con el nombre de "Petit Palau de la Música", el cual se construyo para interpretar más obras y cubrir las demandas del público. Por la zona también encontramos otro palacio conocido con el nombre de Dalmases, el cual acoge el museo Picasso que muestra las obras del autor.

Glossario Barrio Gótico

· Detritus: Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració, d'un cos sòlid.

· Claustre: Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc.

· Necròpoli: Cementiri d'època prehistòrica o antiga.

· Llòbrec: Fosc, tenebrós.

· Criteri: Norma per a jutjar una cosa.

· Deixeble: Persona que segueix la doctrina d’ algú.

· Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’ algú o d'alguna cosa, a fer alguna cosa com cal.

· Bohèmia: Estil de vida que s’aparta de les normes i convencions socials, molt atribuïda als artistes.

· Sinagoga: Lloc de reunió per al culte jueu.

· Timpà: A l'edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.

· Gàrgola: Canal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc., d'un edifici.

· Emblemàtic: Objecte visible consagrat per l'ús per a representar una idea, una cosa abstracta, etc.

· Eixam: Gran munió de persones, animals o coses.

· Orfebre: Artista que treballa objectes d'or, argent i altres metalls preciosos.

· Munió: Gran nombre de persones, d'animals o de coses.

· Policromat: De diferents colors.

dimarts, 19 de juny del 2012

Rambles - MACBA

Aquest es el recoregut que vam fer per les Rambles i la zona del Passeig Marítim de Barcelona.

Les Rambles són el carrer per passejar més famós de Barcelona, i estan construïdes  a sobre del llit d'una antiga riera. Tenen 3,5 km, des de Rambla Catalunya amb diagonal fins a la Rambla de Mar. Els diferents trams de la Ramla reben diferents noms, que des de la Diagonal fins al mar són: Rambla Catalunya, Rambla de Canaletes, Rambla dels Estudis, Rambla de les Flors, Rambla dels Caputxins, Rambla de Santa Mònica i Rambla de Mar.

El primer tram de la Rambla es la Rambla de Canaletes, on hi ha la famosa font de Canaletes, on els aficionats blaugranes celebren els títols del F.C. Barcelona.

La dita  de la font diu; Si beveu aigua de la font de Canaletes, sempre més sereu uns enamorats de Barcelona. I per lluny que us n'aneu tornareu sempre.

Rambles:MACBA - Palau de la Virreina


Grans maona en la façana amb motius florals i vegetals
Vam començar baixant la rambla i vam girar a la dreta  on arribavem a els museus MACBA i CCCB expossen obres contemporanies al MACBA construit per Richard Meier (1995) té les seguents  exposicions: Office Baroque de Gordon Matta Clark, Public tender de Rita Mcbride i  el centre internacional de fotografía de Barcelona i el CCCB construit Albert Viaplana i Elió Linyon la primera construcció el 1593 i la remodelació el 1994 i exposa Drap Art, souvenirs.


Té una forma amb molts prismes i estructures geometriques
de color blanc que fan que brilli 


Llavors vam pujar pel carrer dels Àngels, a la dreta hi vam trobar la facultat de filosofia, geografia i historia,que pertanyen a la UB és una de les moltes universitats de Barcelona com la UAB,UPC,UPF,URV,UOC...  Al davant tenim la antiga casa de la caritat de Barcelona que al segle XVIII va ayudar als més pobres i necessitats i donava classes als nens. Després vam tornar a la Rambla pel carrer del Carme al número 47, allà hi ha tres institucions; l'Institut d'estudis catalans, la Reial academia de medicina i la Biblioteca Nacional de Catalunya. A continuació de sortir, a dalt del carrer del Carme vam trobar una esglesia d'estil barroc anomenada Betlem, es de l'ordre dels jesuites, l'interior d'aquesta esglesia va ser totalment destruit el 1936, despres vam buscar el carrer portaferrisa on hi ha un mosaic on es pot veure la vila de la Barcelona medieval.                                                                

Rambla dels Caputxins: Palau de la Virreina

Baixant per les Rambles, trobem el Palau de la Virreina, es va construir entre el 1772-1778, te aquest nom perquè el Virrei del Perú li va construir a la seva dona. Si  seguim caminant cap avall trobem el Mercat de la Boqueria, te 2.583 m quadrats. Hi ha un lloc molt conegut, es diu el bar Pinocho. Es conegut perquè serveix una beguda que es diu biberó, es llet condensada amb cafè. Si seguim baixant, trobem al terra una obra de Joan Miró, aquesta obra es diu Pla de l'ós. Just davant hi ha el Liceu, te la funció de representar obres de teatre i ópera. Si seguim baixant trobarem la Plaça Reial, els seus fanals els va dissenyar Gaudí. En el mig de la plaça hi ha una font amb tres germanes, son les tres gràcies.



Rambla de Mar

En aquest tram de la rambla trobem l'edifici de les Drassanes construïdes al segle XIII, que són les més grans i completes que quedan al món d'aquella època. Són d'estil  gòtic i dins seu feien vaixells però actualment es el Museu Marítim de Barcelona. També trobem el monument de Colom, el primer europeu que va trobar les ameriques, amb la mà dreta senyala l'indret que va trobar. En aquest tram es pot navegar amb golondrina on a prop hi ha un pont el qual es pot travessar.
Al Passeig Marítim de Barcelona, a la zona del moll de la fusta, trobem el Palau del Mar on trobem diverses entitats entre les quals: el Museu d'Historia, el Departament de Benestar Social i Familiar i el Centre D’Història Contemporani de Catalunya.

dilluns, 18 de juny del 2012

Introducció-Montjuïc

Montjuïc es una montaña de 173 m situada entre el mar y la ciudad, en la parte maritima esta el cementerio más antiguo de la ciudad, en el siglo III aC, destruida en el periodo de Augusto, la montaña se explotó como pedrera. El origen del nombre de su nombre pude ser "Mont de jueus", "Montjoiós" y "Mons lovis"(Monte de júpiter). Dentro de Montjuïc hay tres jardines con nombres de poetas como Mossen Cinto, Joan Maragall y Joan Brossa entre estos el de Joan Maragall te un petit palauet a l'interior.
Joan Maragall, poeta nacido en barcelona en el 1860 fue miembro fundador de la sección Filológica del Institut D'estudis Catalans, murió el 1911.
Jacinto Verdaguer nació en un pueblo de Osona, también se le conoce como Mossen Cinto por su pequeña carrera como eclesiastico, murió a los 57 años en la ciudad de Barcelona.
Joan Brossa nació en Barcelona el 19 de enero del 1919, algunos de sus poemas son visuales, con 18 años participo en la Guerra civil, murió el 30 de diciembre de 1998 a los 79 años .

Montjuïc: CaixaFòrum - Anella Olímpica de Montjuïc

Si giramos a la derecha en la Avenida de Maria Cristina antes de llegar a la fuente Montjuïc, encontraremos el CaixaFòrum. 
Es una antigua fabrica téxtil modernista, reformada, que acoge una pequeña exposición fija y muchas exposiciones temporales, actividades nocturnas, actividades para gente mayor, niños, casales, conferencias, proyeccciones de cine y otras actividades sociales.
Si despues cogemos las escaleras mecanicas, llegaremos al Palau Nacional, Que acoge el MNAC, que contiene obras de arte que abarcan desde la edad antigua hasta el barroco.
El recinto, en realidad, no fue construido para el museo, sino para la Exposición Universal de 1926 de Barcelona. 


Desde aquí se ven todos los edificios de la Feria de Barcelona, un recinto de exposiciones, ferias y congresos. También se ve la fuente Mágica de Montjuïc, que cuando se pone en marcha hace un espectáculo de agua i luces de colores impresionante.


Después, cogemos otras escaleras mecánicas para llegar el Estadio Olímpico de Montjuïc.
El estadio, que fue construido en 1929 por Pere Domenech i Roure con motivo de la Exposición Universal, no realizó ningún evento hasta el 1936, en los Juegos del Mediterranio que se cancelaron por la guerra civil.
Fue reinaugurado el 1992, acogiendo la copa del mundo de atletismo, y despues, los Juegos Olímpicos de Barcelona de 1992. Entonces también se construyó el Palau Sant Jordi, que en las olímpiadas acogió las competiciones de Baloncesto y Gimnasia, y ahora es dedicado a todo tipo de espectaculos: deportivos, de motor, conciertos, obras de teatro...


Otra figura Destacada de la Anilla Olímpica es la Torre Calatrava, que a pesar de ser muy alta i singular, solo es una torre de telecomunicaciones de Telefónica.





Montjuïc: Teatre Grec



El Teatre Grec de la montaña de Montjuïc es una reproducción de los antiguos teatros griegos. Abierto solo en verano representando diversos tipos de obras de distintos estilos. Cerca se encuentra Los Jardines del Teatro en los cuales encontramos la famosa "Font del gat" cuya canción dice así:

Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu:
Marieta,Marieta,
preguteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.

La Marieta encisera és un tresor
que molts comprarien a preu d'or
i a ulls clucs.Té sentiment i agraïment de cor,

amb el donzell, que li fa l'amor de temps.

I la festa acabarà amb tota certesa quan sigui portada a l'altar.

También se encuentra un animal de la mitología griega conocido como el fauno que era mitad hombre y mitad cabra.




Montjuïc: Fundació Miró

Caminando por los jardines, encontramos la fundación Joan Miró, Miró es considerado uno de los máximos pintores representantes del surrealismo. Su arquitecto fue Josep Lluís Sert que era amigo de Joan Miró. El edificio se comenzo a construir el 1972 i se inauguró el 10 de junio de 1975, hacen exposiciones sobre los mejores cuadros del susodicho. Hay unas 10.000 piezas entre pinturas, esculturas, tapices, dibujos y bocetos.

Montjuïc: Jardins de Mossén Cinto

Si seguimos subiendo por la montaña de Montjuïc encontraremos un parque, son los jardines de Mossèn Cinto, en este parque esta el Ginkgo biloba, las ramas le salen casi horizontales i se le considera un fósil viviente, hay unos quantos ejemplares de este arból. Este arból sirve para aumentar la circulación sanguinea. En el parque hay una esultura diseñada por Jacint Verdaguer y las flores que lleva la chica en la mano son lirios. El poema dice así:





Bonica és la rosa
més ho és el ram
més ho és el lliri
que floreix tot l'any.


divendres, 15 de juny del 2012

Bibliografía