Introducció

Hola, som un grup de 3er d'ESO que estem fent un treball de crèdit de síntesi de final de curs que consisteix en fer una descoberta de diferents barris de Barcelona, que són l'Eixample, El Barri Gòtic, les Rambles i la Façana Marítima i Montjuïc.

El treball pretén ensenyar-nos els llocs culturals i històrics més coneguts i internacionals de Barcelona mentre fem una ruta que nosaltres mateixos hem dissenyat per no perdre'ns i fer-nos aprendre a treballar en grup al mateix temps que utilitzem les noves tecnologies i ens coordinem amb els companys.

En aquest blog explicarem tots els monuments, llocs d'interès i cultura, anècdotes i altres curiositats que hem passat en els quatre dies que han durat els recorreguts per Barcelona. Tota aquesta informació l'hem obtingut tant de pagines web, les oficials dels llocs que hem visitat com algunes pàgines de viquipèdia, com de molts guies turístics, veïns, i guardes de seguretat i policies que ens hem trobat durant els diferents recorreguts. També inclourem mapes de les rutes que hem fet com a suggeriment per a qualsevol turista que visiti el nostre blog i vulgui conèixer Barcelona. 

Finalment, donem les gràcies a qualsevol persona que visiti el nostre blog.

Glogster de Barcelona

Eixample - Introducció

El primer dia vam fer una ruta per l'eixample de Barcelona, i aquesta es la ruta que vam seguir:

L'eixample es la zona de Barcelona que es va començar a construïr durant el modernisme, a finals del segle XIX i principis del XX, es construïa la part  compresa entre els carrers Passeig de Gràcia, Diagonal, Gran Via i Passeig de Sant Joan, la seva superfície es de 1,05 km quadrats i el perímetre del trapezi que formen es de 4,2 km (aproximadament).

Però abans cal saber que era el modernisme; es un estil  arquitectònic que va néixer a l'Europa Occidental a finals del segle XIX i va durar fins a principis del segle XX que es caracteritza per la abundància de formes corbes i absència de rectes, per utilitzar molts motius d'origen natural per a la decoració, ja siguin vegetals, animals o inanimats i per utilitzar moltíssim les rajoles policromades  i el ferro forjat a més de tècniques com ara el trencadís. A Catalunya, va ser molt important perquè es va diferenciar molt del modernisme de la resta d'Europa gràcies a arquitectes com Antoni Gaudí, Domènech i Muntaner i Puig i Cadafalch.

Per això abans ens vam anar a fer una visita a la Fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues, més coneguda com la Rajoleta, per veure com feien les rajoles en aquella època. La fàbrica es va construir el 1858 i va passar totalment a mans de Pujol i Bausis el 1876. La fàbrica es va tancar el  1984 perquè va deixar de ser rentable. Arquitectes com Gaudí, Domènech i Muntaner o Puig i Cadafalch van fer fabricar moltes de les seves rajoles aquí.

Pla Cerdà

Pla original d'Ildefons Cerdà

Barcelona es un referent mundial en aspectes com cultura, gastronomia, història, esport....

Però també ho es en urbanisme, i això es gràcies a Ildefons Cerdà i al seu pla d'urbanisme per a la ciutat de Barcelona, que pretenia fer una ciutat organitzada i on fos còmode i sa viure-hi.

El Pla Cerdà va ser un pla de reforma i ampliació de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla en quadrat o escaquer (pla hipodàmic), amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. El va dissenyar l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona. L'eixample contemplat al pla es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions al haver estat considerada zona militar estratègica. Proposava una quadrícula contínua de illes d’edificis de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció dels edificis de 16 metres. La novetat en l'aplicació del pla hipodàmic consistia en què les illes dels edificis tenien xamfrans (tall de les cantonades dels quadrats de les illes de cases) de 45° per a permetre una millor visibilitat.

El desplegament del pla va durar quasi un segle. Al llarg de tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i l'especulació van desvirtuar finalment el pla Cerdà.

Resultat final a Barcelona del Pla Cerdà

Eixample: Illa de la Discòrdia

Comencem en l'illa de la discòrdia, és coneix així perque té tres edificis modernistes construits per tres arquitectes modernistes diferents casa Ametller (1898-1900), construïda per Josep Puig i Cadafalch, casa Batllo (1905-1907) construïda per Antoni Gaudí, casa Lleò i Morera (1902-1906) construïda per Lluís Domenech i Montaner.En aquestes façanes, la casa Batlló té trencadis de colors, la Ametller rajoles de tons acres i balcons de ferro forjat i la Lleò i Morera no té rajoles i té una gran balcó circular. En la casa Batlló hi ha un drac costa trobar-l’ho pero es troba a dalt de tot. També en la casa ametller es pot veure a Sant Jordi i a un heroi escanyant a un drac o una serp gegant.

També vam veure uns fanals que és troben per tot el Passeig de Gràcia.Vam agafar el carrer Consell de Cent cap Pau Claris, abans d’arribar al carrer Diputació vam trobar el passatge Permanyer en aquest passatge hi ha cases modernistes unifamiliars d’un pis amb jardí i soterrani amb bona decoració, despres de passar per el passatge vam arribar al carrer Roger de Lluria vam creuar-l’ha fins trobar un carreró que ens permetia visitar l’interior d’una illa de cases. On el mig i a una construcció anomenada Torre de les aigües que sercia per distribuir l’aigua per aquella zona, les persones riques compraven les cases a l’interior per estalbiar-se el soroll i a més tenien un jardí net fresc i tranquil.

Eixample: Església Gótica de la Concepció

L’església gòtica de la concepció, que abans és trobava a Santa Maria de Jonqueres va ser traslladada pedra a pedra entre els anys 1871 a 1878 al carrer d’Aragó per augmentar l’espai de la zona on es trobava. Tot i que el poble la volia destruir, l'ajuntament no va accedir i la va traslladar al lloc actual. L'església és d'estil románic-gótic construida al segle XIV amb un petit temple a l'interior. En aquesta església trobem restes d'altres esglésies de l'antiga zona de l'eixample les qual van ser enderrocades. Algunes restes han sigut traslladades com el campanari de l'església de Sant Miquel la qual va ser enderrocada.

Eixample: Sagrada Família

La sagrada Família:
A finals de 1883, es va encarregar a Gaudí el disseny i execució de les obres, treball que no va abandonar fins la mort, en 1926. Diversos arquitectes han continuat l’obra seguint l’idea original de Gaudí. L’edifici està situat en el centre de Barcelona, amb els anys s’ha convertit en un dels signes d’identitat més universals de la ciutat i del país. En les façanes de la Sagrada Família hi ha representada la vida de Jesús:
-Naixement: Neix Jesús.
-Gloria: Mor Jesús.
-Resurrecció: Jesús resucita.
Els actuals escultors de la Sagrada Família son:

-Jaume Busquets, Francesc Carulla, Manuel Cusachs, Ramón Cuello, Doménec Fita, Joan Flotats, Monserrat García Rius, Josep Llimona, Carles Mani, Llorenç Matamala, Joan Matamala, Joaquim Ros i Bofarull, Joan Seguranyes, Etsuro Sotoo, Josep Maria Subirachs, Nuria Tortras.  
Gaudí feia els càlculs d’estructures utilitzant sacs petits que feien de pesos i utilitzant fils per fer les parts d’estructura, calculant els pesos i el tipus de carrega que hauria de suportar cada element.

Eixample: La Pedrera

La casa Milà coneguda amb el nom despectiu La Pedrera va ser construïda per Antoni Gaudí, arquitecte famós per haver construït el parc Güell, la casa Batlló i haver començat la construcció de la Sagrada Família, la seva gran obra. Va morir al 1926 a causa de l’atropellament d’un tramvia. El seu estil es basava en pintures i formes de la natura. Actualment a La Pedrera es pot visitar el terrat, un apartament, l’exposició de Gaudí i exposicions temporals. La façana de la Pedrera destaca de les altres façanes modernistes per, no tenir simetria, per que és autoportant, és a dir, que no suporta cap pes i si es volgués la podrien treure sense problemes, per tenir motius florals i perquè la façana no te colors. Gaudí va evitar utilitzar formes geomètriques, no obstant en aquest edifici hi trobem diverses:

 La Estructura Interna de la Façana, formada per quadrats i rectangles.
Els Pilars, que aguanten el sostre, forma circular.
El Terra, decorat en algunes zones amb cercles i rectangles.

Dintre de la casa vam trobar la imatge d'una figura greco-romana en aquesta cas era Atena o Minerva la deessa de la guerra.

Barrio Gótico :font de canaletes-Portaferrissa

Fotografia del dios Marte

Comenzamos en la font de canaletes fuimos a la plaza cataluña y miramos alrededor , havia edificios oscuros i con poca decoración estabamos en el corazón de Barcelona arriba en un edificio vimos un dios que si no mirabas detenidamente no lo podias ver, ya que estaba muy arriba. Se trataba de Marte, se reconoce por tener la lanza y el escudo del dios de la guerra.

Ahora iremos al barrio gótico, un pequeño laberinto. Se llama gótico porque la mayoria de sus edificios son góticos, aunque en la plaza aún hay una estatua importante para observar,esta dedicada a Francesc Mácia un antiguo President de la Generalitat de Catalunya on esta escrit :"Francesc Macia i Lluss President de la generalitat de catalunya. Vilanova i la Geltrú 1854,Barcelona 1933". Ahora nos dirigimos al Hard Rock Café porque al lado hay una calle pequeña donde en el fondo a la izquierda hay una plaza que se llama Ramón Amadeu, un escultor de figuras de pesebre vivió entre los años 1745-1821, bajando unas escaleras delante esta el claustro de Santa Anna de estilo románico con partes góticas por debajo de un arco al lado del claustro saldremos por la calle Santa Anna, giramos a la derecha i después a la izquierda por la calle de Bertrellans donde habia siete farolas modernistas. Al acabar llegamos a la plaza de la villa de Madrid donde hay restos de una necropolis romana, Cogimos el passatge Duc de la Victoria en fondo fuimos a la derecha y después otra vez a la derecha. Ahora estabamos en el carrer de Portaferrissa, que se llama así por que era la calle que llevaba a la puerta de hierro de la ciudad de Barcelona i después caminamos por la calle en dirección a la Rambla.